La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle xix. La fàbrica es va construir al voltant de 1857. El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i va ser la darrera fàbrica de la conca del Ter en tancar les portes l'any 2009. Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu. Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l'empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.[4] De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l'artista li va cedir la seva part del negoci. Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l'últim dels quals va ser l'empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d'aigua. Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980. Les naus industrials resten avui desocupades esperant una nova activitat.
La que fou la casa residencial dels Rusiñol, el Cau Faluga, va restar abandonada des que els Rusiñol van vendre la fàbrica i es trobava en estat ruinós fins que va ser restaurada per l'arquitecte Guillermo Traver entre 2007 i 2010. Va caldre refer la coberta, les escales de marbre interiors i exteriors, la façana, tota la decoració i la llar de foc dissenyada per Santiago Rusiñol i restaurada per Joaquim Camps. Actualment fa la funció de restaurant. La casa del director es manté habitada i en bon estat.[3]
No hay comentarios:
Publicar un comentario